Testo A l'ombra del lledoner

A l'ombra del lledoner

una fadrineta plora.

La tarda mor dalt del cim

i llisca per la rossola,
l'esfilagarsen els brucs,

la tenedra se l'emporta.



La noia plora d'enyor:

el lledoner no fa ombra,

Fadrina l'amor és lluny;

enllà, la carena fosca.

Si passava un cavaller...
Du el cavall blanc de la brida.



L'arbre li dóna repòs,

l'oratge, manyac, arriva.

Al cel la llum del estel

és la rosada del dia.

Cavaller, l'amor és lluny;

amb l'ombra i el cant fugia.



Fadrina, l'amor és lluny;

per l'ampla plana camina.

La nit sospira: la nit,

el bosc. la riera clara.

Les branques del lledoner

son fines i despullades;

fulla i ocell n'han fugit

però hi crema l'estelada.



Les branques del lledoner

son fines i despullades.

Fadrina, l'amor és lluny;

demana'l a punta d'alba

quan l'ombra del lledoner

s'allargui com un miracle.