Testo Islàndia

Aigua d’Islàndia,
ella s’enyora.
Vaixells de pesca,
menja una poma.
Formes tallades,
fusta de roure.
Marca les pedres,
pensa i recorda.
Isolada,
perfum de l’illa on no crema el cel de nit.
Imagina
quant pesa el fred.
Ella és única, única…
Destil·lada,
un telescopi que mira allà, més enllà.
Imagina
quant pesa el fred.
Ella és única, única…

Dones que parlen,
cusen les veles.
Ella s’ho mira: cases, finestres,
robes pintades,
fusta de roure,
vaixells de pesca.
Ella s’enyora.

Isolada,
perfum de l’illa on no crema el cel de nit.
Imagina
quant pesa el fred.
Ella és única, única…
Destil·lada,
un telescopi que mira allà, més enllà.
Imagina
quant pesa el fred.
Ella és única, única….

És blanc, tot blanc, tant blanc…
El buit a les mans…
Un pinzell que despinta els seus ulls…

És blanc, tot blanc, tant blanc…
Timbals al carrer…
Tants moments que pensàvem en res, que pensaves en res,
que pensàvem en res…