Testo Millor Borrar El Que Escrit

Perquè disfruto igual amb el
Maybe de la Janis Joplin que amb qualsevol piano d'alguna peli muda del Charles Chaplin, no m'agrada res en concret però potser una mica de tot.
El que sí, Pau, el que t'asseguro és que no puc amb el brit pop.
A cops de loop de la 2 del "
Not too late" et dic que em segueixo fent palles amb els Corazón del Sapo, hardcore que està tot guapo.
Coneixes tu a RKL?
Tinc la seva discografía grabada en un verbatim.
Zinc, Sin Dios, Monaguillos sin Fronteras... Veuràs, vaig començar escoltant rap el 2005. Cuidao!
Que vinc tard, sí, però per quedar-m'hi.
No és per mi és per tu.
Sense permís.
El primer avís (el volum2) ja és tot un clàssic.
Uns van triomfar amb "
L'
Empordà", jo poso al mapa Korneyà.
Jo sóc "
El boig de la ciutat" que te la clava "
Ben endins".
Moriré tranquil, segur, perquè ja he vist els Bad Religion en concert, per cert, un bolazo de la parra.
Em quedo sense paraules quan em pregunten per l'escena musical catalana, no sé a què es refereixen, no m'agrada la sardana, ni la Nina, ni el Lluís Llach, ni el Serrat, ni el Peret, ni la Maria del Mar Bonet.
Que sóc un ranci?
No, deixa que pensi així en silenci, que si això és la caravana jo serà millor que avanci. Que abans sí, però ara no.
Que els temps canvien, sort d'això!
Ara agafo l'encenedor que se m'ha fet una ungla al porro.
Borro una línia de cada dues perquè faig rimes amb noms de caradures, si m'apures et puc aconseguir mil signatures perquè el cantant de L__'n'____o no torni a cantar mai més.
No em censures tu, sóc jo el que em censuro.
Maduro amb cada frase que escric amb el meu boli bic, ric.
Sit down and listen this shit.
El Nota fuma Lucky i si té Winston no m'acuerdo.
Em rallen Mc's clons que no tenen patró propi, s'han calcat a un perfil i diuen que tenen estil.
Hi ha qui mata els elefants per quedar-se amb el "marfil", s'ha de ser original per poder arribar al final i fer una lletra com cal.
Mira, per les ferides sal o una borratxera enorme.
Normal trencar la norma, estic en forma, formo formes formidables fornicant amb frases gordes.
Deixo a les iaies sordes.
Ja de sobres sabràs que estàs escoltant el Nota: Indiana Vicente Pons.
I tu com Harry: pota.
Macedònia...
Però és que...
On hem arribat a parar!
Millor borrar el que he escrit i que en Bel es tiri uns scratxings.
Fa 20 anys que tinc 7 anys i segueixo sense menjar avellanes.
Potser per això que em quedo calb i no em surten les canes.
Són les ganes d'escriure les que em fan pujar allà dalt.
El putu boli em va obrir un camí enmig del mar, ple de llum, ple de plaers i ocults secrets.
Des d'aleshores per decret sóc "
El pesat del barri".
Em rallo i gravo cors als arbres amb les lletres R A P dins.
Fem música d'una manera harmònica amb afinació patètica com la seva política però aquí mai falta l'ètica i passem de la cosmètica.
El més lleig dels gossos se m'ha aparegut en somnis i acabàvem fent freestyles amb els Rapapolvo per Manresa.
El meu rap és agosarat, descarat, si vols m'explico: que et demano l'encenedor i quan et gires te'l pico.
Que no penso en el rap del mes de juny al mes de maig i amb aquest parell només hem fet un sol assaig.
Després d'algunes 50 rimes i escaig millor borrar el que he escrit i que el Bel es faci uns scratx.